De petits quan dibuixàvem un castell no acostumava a semblar gaire el de
l’Eramprunyà. No. Les línies pedagògiques i de l’imaginari sempre ens portaven
als castells romàntics alemanys o a torres envoltades de murs plens de merlets.
Però ens vam fer grans i vam aprendre que a casa no necessitàvem referents
estranys, ja teníem arrels en un poble, en un territori i en un castell al que
pertanyíem des de feia + de 1000 anys: la baronia d’Eramprunyà.
Perquè ens sentim una part més de la Baronia, un racó discret, que amaga la seva timidesa entre muntanyes, tot i que un dia en vam ser un indret capital. I volem remenar el nostre passat, les nostres arrels pageses i participar com un més en la baronia i en el projecte de reinventar-la , de reclamar-ne protagonisme i de projectar-la cap al futur per no oblidar d’on i de qui som hereus.
Sigueu molt
benvinguts a Sant Climent.
Programa horari
Casal de Cultura. Sant
Climent de Llobregat. 17.11.2012
9:00/9:30 h. Presentació i inauguració de la V Trobada, a càrrec de:
Sr. Jaume Vendrell i Condeminas, + de 1000. Històries de Sant Climent
Il·lm. Sr. Isidre Sierra i Fusté, Alcalde de Sant Climent de LlobregatHble. Sr. Josep Maria Pelegrí i Aixut, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
SESSIÓ DE MATÍ
9:30 h. a 11:15 h. Ponències:
9:30 /10:05 h. La matança del porc.Un exemple
de pel·lícula recuperada.
Per Jaume Tous (GREHIC –
Castelldefels)
10:05/10:40 h. Enigmes i misteris de les masies
de l’antiga Quadra del Llor a Sant Boi de Llobregat (can Palós i can Tutusaus).
Per Xavier Sánchez i Torres (Sant Boi de Llobregat)
10:40/11:15 h. Desenvolupament del Programa
Arquitectura-Paisatge-Art: tradició i contemporaneïtat
de la pedra seca en el
segle XXI.
Per Víctor Mata i Ventura (Centre d’Estudis Beguetans)
11:15/11:45 h. Pausa cafè. Visita comunicacions en
format pòster.
11:45 h. a 13:30 h. Ponències:
11:45/12:20 h. La condició pagesa a Gavà al
llarg del segle XVII.
Per Josep Campmany i Guillot (Centre
d’Estudis de Gavà)
12:20/12:55 h. La parla del Viladecans pagès:
els noms, els llocs, les coses, les formes d’expressió.
Per Josep Lligadas i Vendrell (Grup Tres Torres –
Viladecans)
12:55/13:30 h. L’Arxiu de ca l’Aleix: pagesos
de Sant Climent.
Per Jaume Vendrell i Condeminas (+ de 1000. Històries de Sant Climent)
14:00/15:45 h. Dinar: Restaurant Vendrell. Travessia
Prat de la Riba, 71. http://www.restaurantvendrell.com
SESSIÓ DE TARDA
16:00/17:15 h. Visita comentada al Museu d’Eines
del Pagès.
17:30 /17:50 h. Documental: La Dona Pagesa de
Sant Climent.
Grup Dona (1997)
17:50 /18:10 h. Presentació del llibre: Els
Balsells de la Boada, pagesos de Gavà
Amics del Museu de Gavà
18:10 h. a 19:30 h. Comunicacions:
18:10/18:45 h. L’estructura de la propietat
agrària en el Viladecans de la dècada de 1930.
Per Manuel Luengo Carrasco, Historiador
18:45/19:20 h. Sant Climent, una agricultura
singular al Baix Llobregat. Evolució de la pagesia
climentona en els
darrers 50 anys.Per Jaume Vendrell i Bonet (+ de 1000. Històries de Sant Climent)
19:20 /19:30h. Diàleg
obert amb els assistents.
19:30 h. Cloenda de la V Trobada de
Centres d’Estudis d’Eramprunyà i presentació de la VI,
que tindrà lloc a Sant Boi de Llobregat l’any 2013Resum de treballs
PONÈNCIES
CASTELLDEFELS – GREHIC
La matança del porc. Un exemple de pel·lícula recuperada
Ponent: Jaume Tous
La creació d’un arxiu audiovisual de Castelldefels és un projecte que neix d’una idea llançada pel senyor Jordi Notó durant la celebració d’una Taula Rodona sobre
“Patrimoni Arquitectònic. Preservació 2011-2015”. Aquest acte tingué lloc el divendres 18 de març de 2011, al Casal de Cultura de Castelldefels.
Gràcies a la cessió de les imatges enregistrades pel senyor Miquel Sebastià es va poder reviure una matança del porc celebrada a Can Vinyes el 1966.
A la V Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos de l’Eramprunyà, el Grehic mostrarà la filmació de can Vinyes i altres imatges de la mateixa masia obtingudes en les anteriors
campanyes de captació de fotografies antigues. El fet de recuperar el material fílmic antic, com el fotogràfic també, i conservar la memòria dels que la van viure és una ferma lIuita contra l’oblit, no un simple exercici nostàlgic. En aquesta ocasió ens ajudarà a mirar cap enrera, posant imatge i records personals a un període relativament recent de Ia història de la ciutat marcat encara pels trets propis de la vida rural.
Gràcies a la cessió de les imatges enregistrades pel senyor Miquel Sebastià es va poder reviure una matança del porc celebrada a Can Vinyes el 1966.
A la V Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos de l’Eramprunyà, el Grehic mostrarà la filmació de can Vinyes i altres imatges de la mateixa masia obtingudes en les anteriors
campanyes de captació de fotografies antigues. El fet de recuperar el material fílmic antic, com el fotogràfic també, i conservar la memòria dels que la van viure és una ferma lIuita contra l’oblit, no un simple exercici nostàlgic. En aquesta ocasió ens ajudarà a mirar cap enrera, posant imatge i records personals a un període relativament recent de Ia història de la ciutat marcat encara pels trets propis de la vida rural.
SANT BOI DE LLOBREGAT – Museu de Sant Boi
Enigmes i misteris de les masies de l’antiga Quadra del Llor a Sant Boi de
Llobregat (can Palós i can Tutusaus)
Ponent: Xavier Sánchez i Torres
Ponent: Xavier Sánchez i Torres
Les runes de can Tutusaus i la masia de can Palós estan en terrenys forestals de propietat municipal. Aquest fet va propiciar, en la meva qualitat com a coordinador
durant els anys 2003-2010 dels mòduls forestals dels programes d’ocupació que gestionava la empresa municipal CORESSA, la meva col·laboració amb el Museu de
Sant Boi per a la investigació i divulgació del patrimoni natural i històric d’aquests dos racons de la vall del Llor.
Arran d’aquesta col·laboració vaig tenir l’oportunitat d’estudiar els enigmes i misteris que van aparèixer en el transcurs dels treballs de restauració de la masia de can Palós i del bosc de can Tutusaus que van posar al descobert les runes de l’antiga masia de Can Tutusaus. Diverses troballes arqueològiques, indagacions personals, informacions de l’arxiu històric municipal i la col·laboració d’altres estudiosos i amics em va proporcionar quasi l'única informació que disposem avui en dia d’aquestes dos masies.
De les aportacions i experiència d’ambdues entitats va sorgir el programa Arquitectura-Paisatge-Art (APA). Fruit d’aquesta col·laboració el CEB aporta l’experiència, la tècnica i l’habilitat constructiva de la pedra seca, apresa d’un dels últims mestres de pedra seca de la zona. La LAAC contribueix amb els raonaments
teòrics i conceptuals, en les estratègies d’artialització del paisatge i amb la realització
Ponent: Josep Campmany Guillot
Arran d’aquesta col·laboració vaig tenir l’oportunitat d’estudiar els enigmes i misteris que van aparèixer en el transcurs dels treballs de restauració de la masia de can Palós i del bosc de can Tutusaus que van posar al descobert les runes de l’antiga masia de Can Tutusaus. Diverses troballes arqueològiques, indagacions personals, informacions de l’arxiu històric municipal i la col·laboració d’altres estudiosos i amics em va proporcionar quasi l'única informació que disposem avui en dia d’aquestes dos masies.
BEGUES – Centre d’Estudis Beguetans
Desenvolupament del Programa Arquitectura-Paisatge-Art: tradició i contemporaneïtat de la pedra seca en el segle XXIPonent: Víctor Mata i Ventura
El Centre d’Estudis Beguetans (CEB) desenvolupa juntament amb la Land Art Associació
Catalunya (LAAC) un projecte que pretén conservar i donar a conèixer les estructures de pedra seca de Begues i el paisatge que conformen d’una forma contemporània.De les aportacions i experiència d’ambdues entitats va sorgir el programa Arquitectura-Paisatge-Art (APA). Fruit d’aquesta col·laboració el CEB aporta l’experiència, la tècnica i l’habilitat constructiva de la pedra seca, apresa d’un dels últims mestres de pedra seca de la zona. La LAAC contribueix amb els raonaments
teòrics i conceptuals, en les estratègies d’artialització del paisatge i amb la realització
d’obres i/o accions artístiques tributàries a les construccions de pedra seca (CPS), seca restaurades i a l’entorn immediat.
GAVÀ – Centre d’Estudis de Gavà
LA CONDICIÓ PAGESA A GAVÀ AL LLARG DEL SEGLE XVIIPonent: Josep Campmany Guillot
Les societats locals que es repartien per les diferents parròquies de l’antic terme d’Eramprunyà eren eminentment rurals. Tota l’economia, l’activitat humana, i fins i tot la cultura i el culte, giraven entorn de la secular relació entre la gent i la terra.
En aquest treball presentem un estudi de l’evolució macroeconòmica per a un terme parroquial concret, el de Sant Pere de Gavà, i una època concreta: des de finals del segle XVI fins a principis del segle XVIII. Descriurem l’evolució d’aspectes com ara la propietat de la terra, l’evolució dels conreus, la polarització social a partir de la propietat, i la distribució del poblament sobre el territori. Els vectors que descriuen l’evolució d’aquests aspectes al llarg del convuls segle XVII català, farcit de tensions i conflictes, com ara la Guerra dels Segadors, l’aixecament dels Barretines o la Guerra de Successió, ens donen claus per entendre com els van rebre, com s’hi van posicionar, i com van reaccionar els residents d’aquest territori.
Ponent: Josep Lligadas Vendrell
Actualment, amb la industrialització i la globalització, s’han anat perdent moltes formes de parlar. Formes pròpies de la vida pagesa en general, i formes específiques dels diversos llocs; en el nostre cas, concretament, de tot l’entorn del Delta del Llobregat. Unes formes que afectaven els noms de les persones i la manera d’identificar-les, els noms de les cases, els noms dels llocs, els noms referits a la vida pagesa en concret i a la vida a tots els nivells, i també a les estructures de la llengua, les expressions, els girs… Amb aquest petit estudi farem només una aproximació a tot aquest ampli tema. Però en tot cas esperem que serveixi per valorar més aquest ampli camp de coneixement de la nostra història i la nostra cultura.
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT -
+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat
L’Arxiu de ca l’Aleix: pagesos de Sant Climent
Ponent: Jaume Vendrell i Condeminas
+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat
L’Arxiu de ca l’Aleix: pagesos de Sant Climent
Ponent: Jaume Vendrell i Condeminas
L’Arxiu de ca l’Aleix ens permet recuperar la història d’una família que des del segle XVII viu al carrer Nou de Sant Climent de Llobregat. Com a la majoria de les cases del camp català, és fonamental la figura de l’hereu que transmetrà les possessions i, també, tot el llegat patrimonial en forma d’arxiu. El Recull de documents ens mostra clarament el caminar de la família per la història de Sant Climent de Llobregat i de Catalunya. Amb pas ferm i amb la suor del front de tots els seus membres, la casa s’engrandeix, es busquen noves terres, i el seu exemple serveix com a mostra del curs que fan milers de famílies que viuen des de l’edat mitjana en un paisatge i sota una estructura social, econòmica i laboral que no va canviar en prou feines fins ben entrat el segle XX.
DOCUMENTAL
La Dona Pagesa de Sant Climent
El documental
La Dona Pagesa de Sant Climent de Llobregat és un homenatge a les dones pageses que al llarg de tota la seva vida han treballat silenciosament al costat dels seus homes per tirar endavant la seva família, que han abocat la seva tendresa a la dura tasca diària i ens han sabut transmetre uns valors que avui són el nostre referent. El Grup Dona va aconseguir aglutinar l’any 1997 un grup de climentones i climentons per portar a terme aquest homenatge a les nostres dones i per a guardar en la memòria col·lectiva aquella manera de fer i d’entendre la vida. L’audiovisual es va presentar en la 21a. Exposició de cirerers, acompanyant una mostra històrica que reflectia amb dolces pinzellades la vida de les dones en el passat.
PRESENTACIÓ DE LLIBRE
Els Balsells de la Boada, pagesos de Gavà
PRESENTACIÓ DE LLIBRE: Els Balsells de la Boada, pagesos
de Gavà Ponent: Per Manel Alonso Figueras (Amics del Museu de Gavà)
El llibre de la Teresa Balsells cal que sigui a cada casa
de la nostra gent, la que té un record de la vida del poble de quaranta anys enrere, i si
són seixanta o setanta, millor. Diem això perquè la fesomia de Gavà, que abans no havia
gairebé canviat en més d’un segle, és la que la gent més gran d’avui té a la memòria,
encara...
Que Gavà ha estat un poble agrícola, això no admet dubte
ni discussió. L’extensió tan gran del nostre terme dedicat a conrear la terra va ser
immensa, dins dels nostres límits, es clar! Però, que aquesta dèria per treure’n profit,
fins al punt de treballar-la arran i dins mateix del sòl urbà, em sembla que es dóna
ben poc en el món de la pagesiaa Catalunya. I un exemple ben significatiu el vam poder tenir en les terres de la Boada, quan tota una família hi va dedicar la vida sencera.
COMUNICACIONS
L’estructura de la propietat agrària en el Viladecans de la dècada de 1930
Ponent: Manuel Luengo Carrasco, Historiador
El Viladecans dels anys republicans —malgrat la incipient industrialització que es va produir a partir de 1926— encara era un poble agrícola, que basava la seva subsistència fonamentalment en l’agricultura. Vet aquí la importància de conèixer qui detenta la propietat de la terra i quins conreus s’hi feien. A partir de l’explotació de les fonts fiscals, i en aquest cas, l’amillarament de 1931, podem conèixer quina era l’estructura de la propietat agrària de Viladecans: el 94 % de les finques són inferiors a 5 mujades; el 53,5 % dels propietaris són locals però només disposen del 34 % del total de les terres; tanmateix, els propietaris de Barcelona (un total de 71, un 10,9 %), disposen del 37,9 % de tota la terra del terme municipal. Respecte als conreus es dóna un equilibri precari entre els cereals – 41 % de la superfície conreada – i els ermots – 46 % -. La resta es reparteix entre vinya, garrofers i boscos. La font fiscal no apunta res dels productes d’horta i regadiu, clarament a l’alça; l’ocultació per no tributar més, deu ser evident.
Sant Climent, una agricultura singular al Baix Llobregat. Evolució de la pagesia climentona en els darrers cinquanta anys.
Ponent: Jaume Vendrell i Bonet. + de 1000. Històries de Sant Climent.
Sant Climent és per la seva situació i geografia un poble singular del Baix Llobregat , que ha tingut una evolució pròpia i en ocasions molt diferent a la resta de pobles del Delta.
Fins fa 50 anys, la gran majoria de la seva població vivia de l’agricultura (el 74,60 % de la població activa de l’any 1965) i durant el procés de canvi de la societat agrícola cap a una societat industrial i de serveis el percentatge de gent dedicada a la pagesia sempre ha estat en la nostra població molt per sobre de la mitjana de la comarca. Aquest fet ha influït en molts aspectes de la vida de la gent de Sant Climent . Singularitats com el gran nombre de parcers que conreaven els cirerers a les nostres muntanyes, l’expansió i decadència del conreu de les seves preuades cireres, els cultius d’horta
en petites finques de Viladecans, les nombroses famílies que venien a la menuda en els mercats de Barcelona, la comercialització de productes singulars (des de feixos de llorer fins a herbes remeieres) són uns trets diferencials d’una pagesia que històricament ha intentat treure profit dels pocs recursos dels que disposava.
PRESENTACIONS EN FORMAT POSTER
Pagesos i vilatans. Viladecans al segle XIX
Autors:
Juana María Huélamo Gabaldón
Manuel Luengo Carrasco
Museu de Viladecans – Ajuntament de Viladecans
Viladecans, un territori ple de noms pagesos
Autors:
Josep Lluís Gallardo i Sedano
Manuel Luengo Carrasco
Oficina de Patrimoni Cultural – Ajuntament de Viladecans
Recursos per a una història local de la pagesia. Els documents de l’Arxiu Municipal de Viladecans
Autors:
Antònia Altamirano Cardoso, Xavier Calderé i Bel, Àngels González Vera i Manuel Luengo Carrasco
Arxiu Municipal de Viladecans – Ajuntament de Viladecans
Fotos de la pagesia de Sant Climent de Llobregat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada