http://vitrobadaeramprunya.blogspot.com.es/p/blog-page_3823.html
A continuació podeu llegir el resum de les ponències.
Resum de les ponències VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà. “Territori de Frontera a l'Alta Edat Mitjana”.
Sant Boi de Llobregat
Museu de Sant Boi de Llobregat
1 SANT BOI DE LLOBREGAT
Sant Boi, terra de frontera (segles (VIII-XI)
Ponent: Mª Lledó Barreda i Casanova (Museu de Sant Boi)
Sant Boi, és un exemple de centre urbà actual amb origen en una vil·la alt-imperial, que es cristianitza durant l’Antiguitat Tardana i que esdevé nucli parroquial entre els segles VIII o els primers segles medievals, perdurant fins als nostres dies.
2 GAVÀ - Amics del Museu de Gavà
El terme d’Eramprunyà, entre la conquesta i la revolta feudal. Una visió actualitzada
Ponent: Josep Campmany Guillot
Fa onze anys, en el marc de les jornades Gavà Mil Anys, amb les que l’Associació d’Amics del Museu va commemorar el mil·lenari del text conservat més antic on apareixia el nom de la ciutat, es va publicar un article que tractava sobre l’organització i estructura territorial del terme d’Eramprunyà en els seus orígens.
Onze anys després, fem una revisió general de l’estat de la qüestió, com era, com s’estructurà i com
evolucionà el terme d’Eramprunyà durant els primer cent anys. Parlarem també d’Almafar i la seva ubicació, i de com va evolucionar l’edifici del castell fins a la plena edat mitjana.
3 GAVÀ - Centre d’Estudis de Gavà
Dones a Eramprunyà al segle X
Ponent: Josep Campmany Guillot
Al voltant de l'any mil, la documentació catalana de l'Alta Edat Mitjana sorprèn per l’elevada «tonalitat femenina» que transpira. Tant en l’àmbit econòmic com en el polític, la dona juga un paper de primer ordre, i pren decisions nombroses i importants. En aquesta ponència extraurem de la documentació d’Eramprunyà de fa mil anys alguns exemples sobre quatre dones que van tenir el seu paper en aquella societat de frontera. La documentació és escassa, i per tant només podem entrellucar, ni que sigui breument, alguns moments en la seva vida: Ermengarda, Savilo, Saborella i Avizanna. El món que se’ns revela és extraordinàriament suggerent.
4 SANT CLIMENT DE LLOBREGAT - + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat
El Testament de Recosind d’Almafar
Ponent: Jaume Vendrell i Condeminas
El testament de Recosind, testimoniat i jurat per els seus marmessors i hereus davant el bisbe Ot i
un grup de sacerdots i de monjos del monestir de Sant Cugat, a l’altar de l’església de Sant Climent,
és un exemple de la importància d’aquest tipus de documents utilitzats com a fonts per als estudis medievals.
Tot i que a l’Alta Edat Mitjana el seu nombre és més reduït que en els segles posteriors, la seva utilització ens ajuda molt a acostar-nos a la vida quotidiana de l’època en que van ser escrits. Ens trobem amb documents avorrits, plens de formalismes, però carregats de detalls que ens ajuden a identificar la forma de vida dels seus protagonistes: pagesos amb terres pròpies o amb terres d’un senyor, que hi planten, quin tipus de ramaderia tenen, les seves relacions familiars i socials, els objectes que utilitzen i a que donen importància.
5 BEGUES - Centre d’Estudis Beguetans
Comunicacions medievals en una terra de frontera: els camins ramaders a Begues
Xavier Parellada Viladoms
Els camins ramaders han estat durant més de mil anys una de les principals vies de comunicació i d’intercanvi cultural entre els habitants de les pastures estivals dels Pirineus i els de les pastures hivernals del Garraf-Penedès, entre els del comptat pirinenc de Ripoll i els de les terres de frontera d’Eramprunyà. La llei de vies pecuàries estableix que els camins ramaders “són bens de domini públic de les Comunitats Autònomes, i en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables”, però mentre no estiguin classificats no tenen protecció real. Correspon a la Generalitat classificar-los amb caràcter d’urgència, cosa que pot fer a sol·licitud d’ajuntaments, entitats o particulars. La llei admet també usos alternatius compatibles com els culturals. El CEB ha presentat una sol·licitud al DAAM acompanyada d’un document amb els resultats de la recerca i entrevistes fetes amb la finalitat de recollir la informació oral sobre el seu traçat abans de que no es
perdi.
6 VILADECANS - Grup Tres Torres de Viladecans
Buramànding Kinte, una altra frontera
Ponent: Andreu Comellas
Aquesta és una proposta una mica sorprenent. De fet, la nostra pretensió era aturar-nos a veure el procés que ha anat seguint el lloc més evidentment fronterer que tenim a Viladecans, un lloc habitat des de l’època romana fins a la conquesta àrab i que després esdevé l’actual ermita de la Mare de Déu de Sales. Les circumstàncies de la vida, tanmateix, han impedit de preparar el treball. Però, a canvi, us oferim una alternativa que segur que us resultarà interessant. Anirem a una altra frontera, la que separa els països del Nord dels països del Sud, i us explicarem la història del que segurament és el primer africà negre que va venir a la nostra ciutat. Va ser l’any 1979. Des del cor de l’Àfrica, vés a saber com, va venir a parar a l’Ajuntament de Viladecans. I d’allà, una frontera i una altra, fins a perdre-se’n el rastre.
7 VILADECANS
Revisió d’algunes troballes arqueològiques altmedievals a Viladecans
Ponents: Juana Maria Huélamo Gabaldón i Josep Maria Solias Arís (Museu de Viladecans)
Al terme de Viladecans, són diverses les restes d’època altmedieval que han perviscut fins als nostres dies. Des de l’any 1981, l’arqueologia ha vingut aportant dades aïllades que ajuden a comprendre una etapa força desconeguda de la història de l’actual territori de Viladecans, que s’estén a l’extrem nord-est de la Baronia de l’Eramprunyà. Es revisen aquí, amb deteniment, algunes de les troballes d’aquesta època que es van exhumar en diverses campanyes de treball arqueològic d’alguns dels jaciments excavats a la ciutat. Aquest
treball no és sinó una presentació, des del Museu de Viladecans, de l’estat de la qüestió.
8 VILADECANS
La col·lecció de pergamins conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans
Ponents: Antònia Altamirano Cardoso, Xavier Calderé i Bel, Àngels González Vera i Manuel
Luengo Carrasco (Arxiu Municipal de Viladecans – Ajuntament de Viladecans) L’Arxiu Municipal de Viladecans custodia un valuós patrimoni documental, gran part del qual es va generar a partir dels afers polític i de les funcions administratives creades des de la pròpia administració local, consolidada, a partir del segle XIX. Això no obstant, el mateix arxiu conserva altra documentació d’associacions o d’entitats o de
caràcter patrimonial i personal, la qual ha ingressat, al llarg dels anys, a partir de diverses vies. Entre ella destaca la donació de tres pergamins realitzada pel senyor Josep Cabaní, l’any 1958 i, dos, pel investigador local, senyor Josep Eixarch, l’any 1985. Aquest petit fons es va complementar amb l’adquisició de dos pergamins mes, en dates posteriors. La col·lecció factícia de pergamins, reunida per l’Arxiu Municipal, agrupa alguns documents significatius de la nostra història local, la majoria centrada en l’època medieval. I, malgrat que la cronologia dels pergamins sobrepassa l’àmbit temporal de la Trobada, des de l’Arxiu Municipal s’ha cregut convenient aportar aquest coneixement per fer-los més accessibles a investigadors i estudiosos de la nostra comarca.
9 VILADECANS
Les pintures de Santa Maria de Sales
Ponent: Manuel Luengo Carrasco. Cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans
Santa Maria de Sales és una petita església romànica del segle XII – situada a tocar del Cementiri Municipal de Viladecans -, amb nau coberta amb volta de canó capçada per un absis poligonal amb volta de creuaria, d’estil gòtic i porxada del segle XVII, que en el seu interior alberga tot un seguit de pintures murals que fan de la mateixa un element rellevant no només per la nostra ciutat sinó arreu de Catalunya. La darrera fase de restauració i consolidació de l’ermita executada pel servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL-DIBA) ha posat al descobert unes pintures del primer gòtic – segle XIII - de caràcter excepcional. Malgrat que supera l’àmbit cronològic de la Trobada, hem cregut que no podíem deixar passar l’oportunitat de mostrat als estudiosos de la contrada la singularitat de les mateixes així com l’audiovisual – produït pel SPAL-DIBA - que explica l’evolució arquitectònica de l’ermita i la reconstrucció de les pintures.
10 VILADECANS
La toponímia altmedieval de Viladecans fins a la consolidació del feudalisme (segles VI-1092):
els noms pretèrits
Ponent: Josep Lluís Gallardo i Sedano (Oficina de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans).
La toponímia és com una xarxa d’informació antiga que ens permet endinsar-nos en el coneixement d’altres temps. Conté informació diversa, sovint explícita quan ens dóna un nom del propietari d’un terreny, d’altra no tan clara, quan ens permet conèixer alguna activitat periclitada, o, fins i tot, noms més críptics i que ens cal contrastar, de difícil significat o estranys..., però, fins i tot en aquests casos, al capdavall, la informació és complementària i única i ens permetrà, sens dubte, anar col·locant les peces del puzle de la història. La toponímia de Viladecans conté més d’un miler de noms, abraça des del segle X fins a l’actualitat. Els noms de lloc referenciats abracen des del 950 fins al 1092. N’hi ha de preromans, llatins, germànics, andalusins i catalans, gairebé una cinquantena de topònims altmedievals.Aquesta aportació pretén donar a conèixer aquells noms de la toponímia històrica més reculats,
alguns dels quals, encara, són ben vius.
11 CASTELLDEFELS
Carlemany a Castelldefels
Ponent: Javier Clemente Hernández
Una antiga talla de la Verge i el Nen acompanyà al llarg dels segles la vida religiosa dels ciutadans de Castelldefels. Es tractava d’una imatge romànica l’origen de la qual ve explicat per una llegenda. Hauria estat Carlemany qui, obeint l’encàrrec fet pel papa Adrià II, l’hagués portada fins a Castelldefels. El mateix emperador hauria estat el fundador de la primera església de la contrada. Aquesta tradició ha estat recollida per diversos autors i ha tingut certa divulgació popular, entre altres motius, per trobar-se en la lletra dels “Goigs de la portentosa, prodigiosa i miraculosa imatge de la Mare de Déu de la Salut”. A més, forma part de l’imaginari col·lectiu dels castelldefelencs des de la segona meitat del segle XX per haver-se evocat en una pintura del temple parroquial.
12 GAVÀ
Orígens històrics i literaris d’Ausiàs March a la Baronia de l’Eramprunyà
Ponent: Jaume Alavedra i Regàs
La Baixa Edat Mitjana consolida el poder comtal en conselleria i ajuntaments. El nostre objectiu cerca l’aproximació a elits locals del segle XIV, especialment dels orígens de la família March, arrelada a la Baronia de l’Eramprunyà, en codi hermenèutic genealògic com “període cultural”. La Baronia remunta al XI, conforma jurisdicció agrària. Pere March l’adquireix en 1323. La senyoria es del 1327, i la castlania, del 1337. En cultura, els estaments proporcionaven organització; el comerç, renovació. Castells, feus i cases pairals es compraren en tostemps per subinfeudacions o vassallatges de barons o magnats (comtes, vescomtes senyorials; i varvasors, vassallatges).El model poètic Tolosà no triomfà; tampoc les florals; però motivaren didàctiques, com Llibre de concordances, de Jaume March; i Torsimany, de Lluís d'Averçó.
La personalitat d’Ausiàs March fou innovadora, genuïna i prolífica, sent el primer vernacle. Deixa un centenar de poemes. Hom ha dit: “acaba sent un únic poema”. Fa present el jo personal i la pròpia vida aristotèlicament. En conclusió, la Baronia fou propietat agrària dels senyors March, també dels valencians Albalat. Família de poetes, desembocà en la gran figura de l’Ausiàs.
13 SANT BOI DE LLOBREGAT
Roc Benviure: un personatge fictici que ens fa reviure la Torre Benviure del s. X
Ponent: Xavier Sánchez i Torres
Roc de Benviure és un guerrer que es va quedar atrapat en el segle X, fa 1000 anys que el seu senyor li va dir que no es moguès de la Torre Benviure i fins avui encara no es creu que la frontera de la Marca Hispànica ja no existeix. Es tracta d'una visita teatralitzada on explica als seus visitants ens – cada primer diumenge de mes – perquè es va construir aquesta torre, quines armes hi guardava, quins reis catalans la van visitar, per on passava l'antic Camí Ral i moltes coses més… La promoció d'aquesta activitat és exclusivament a través de les xarxes socials, on el mateix Roc Benviure participa amb un perfil de Facebook. Prop de 2000 persones ja han visitat la Torre Benviure de la mà del Roc.
14 EL PRAT DE LLOBREGAT
Formació del Delta del Llobregat
Ponent: Joan Lluís Ferret
En aquesta comunicació aportem noves dades a l’estudi del procés de formació del Delta. En conèixer millor el relleu i la composició dels estrats del delta emergit ens ha permès diferenciar dos models de creixement del delta, el occidental (aportació de sorres per la deriva marítima NW-SW), i l’oriental (aportació de sediments de 5 lleres del riu, creant a les desembocadures barres). En crear corbes de nivell amb una precisió d’un metre, conèixer la situació de les lleres ocupades pel riu Llobregat i la seva datació, junt amb la informació històrica ens ha permès dibuixar el progrés de les línies de costa durant els vint segles de formació del Delta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada