octubre 2014

Èxit de les VII Trobades d’Eramprunyà

Amb la participació de + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat, dissabte 18 d’octubre van tenir lloc les VII Trobades d’Eramprunyà al Parc arqueològic de les mines prehistòriques de Gavà, amb un notable èxit de públic i de participació. Es van presentar un total de 22 contribucions, que van omplir una intensa jornada, entre les 9 del matí fins a les 19.30 del vespre. El tema central de les jornades era l’aigua, i els assistents van poder gaudir de contribucions entorn d’aquest tema, des de la recuperació de fonts, mines i punts d’aigua, infraestructures hidràuliques com ponts, sínies o canals, fins a temes tan curiosos com la hidronímia o la meteorologia, passant pel mar com a element històric.

Des de Sant Climent vam presentar una comunicació titulada l'Aigua i Sant Climent, més de mil anys d'històries, una ponència que descobria a Sebastià Sadurní Mas de les Valls, erudit climentó del segle XIX i també vam portar un pòster amb la situació de les aigues de Sant Climent.

Les contribucions, que properament seran editades per l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, es poden consultar a l’enllaç de sota.

També podeu veure unes imatges de l’activitat clicant aquí.

Enllaç: Esborrany de les ponències, contribucions i pósters presentats a la VII Trobada d'Eramprunyà 

Can Molins. Informe històric. Jordi Moners.

CAN MOLINS. Informe històric.

Jordi Moners.

En el seu estat actual, la masia és constituïda per un complex d’edificis. La casa principal és la masia característica d’aquesta zona del Baix Llobregat: planta basilical, amb pla terreny, pis i golfes. A la façana, a les dovelles de l’arc de la porta principal, la data 1709 ens indica l’època de la construcció. A ponent, i incorporada totalment a l’edifici principal, hi ha una quarta nau, de construcció probablement un xic posterior, composta a la planta baixa d’un menjador-sala d’estar, i al pis superior una galeria oberta amb una sèrie d’arcades i coberta. A les bigues hi ha dues inscripcions: 1785 i 1787, que deuen correspondre a la fi de l’edificació de tota aquesta nau p potser només al cobriment de la galeria. Per sota del nivell de l’entrada principal, però a pla terreny entrant pel camí que puja de la riera, hi ha d’altres dependències, amb algun tros d’opus spicatum. Annexos a la masia pròpiament dita, hi ha d’altres edificis, d’entre els quals una capella, avui dedicada a magatzem, i originàriament dedicada a Sant Miquel: se n’inicià la construcció el 1773, segons inscripció de la façana, i fou beneïda i inaugurada el 1777.

Aprofitant aquesta pluralitat cronològica de la construcció, podrem interpretar millor la documentació, tant de l’arxiu Molins com d’altres.

El 1849 els Molins declaren a hisenda 60 mojades pel mas pròpiament dit (a més d’altres 53 mojades escampades per diferents indrets de Sant Climent i Viladecans). Però aquestes xifres són molt per sota de la realitat, com ens en fa avinent un esborrany previ d’aquell document on consten 80 mojades poc més o menys pel mas Molins i 61 més per els altres conceptes. Però aquesta xifra encara dubtem que fos veritable, car els límits que s’esmenten de la finca són els mateixos d’avui, i avui el mas Molins és de 100 mojades exactes.

La documentació consultada ens fa creure que aquesta hisenda de 100 mojades (prop de 50 Ha) perdura al llarg de generacions des del segle XIV ençà, i probablement de molt abans ja, sense desmembraments ni incorporacions d’importància. I ho creiem així, perquè, d’una banda, el cens que els Molins pagaven al monestir de Sant Cugat del Vallès, que n’era el propietari aloer, era , el 1675 i el 1701, d’una quartera i mitja d’ordi, bo, net i receptible, segons la recta mesura de Barcelona, i a lliurar cada any el dia dels Sant Pere i Fèlix del mes d’agost (a la declaració de 1849 es diu que la contribució, que ara es pagava en forma monetitzada al Banc d’Amortització, corresponia a aquella quartera i mitja d’ordi dels cens del monestir vallesà), i, d’una altra banda, trobem aquesta mateixa quantitat i aquestes mateixes característiques en les condicions dels cens que Pere Català havia de lliurar al mateix monestir l’any 1391 pel seu mas de la partida de s’Abadal: totes aquestes coincidències són prou il·lustratives.  Però a més, perquè en aquest mateix indret sabem que l’esmentat monestir posseïa un alou amb un límits gairebé idèntics als de la hisenda dels Molins de l’època Moderna: al Nord amb el Mont Baig (mons Baius o actual Sant Ramon), a l’Oest amb la riera de Sant Climent, a l’Est amb la carena del Mont Baig, i al Sud amb el límit dels actuals municipis de Viladecans i Sant Climent. També ens consta l’origen d’aquest alou del monestir: és una donació de Lobellus, sa muller i llurs fills a Santa Maria de Castelldefels, dependent del monestir del Vallès, feta el 970, segons document n. 92 del Cartulari de Sant Cugat. En aquest document ja s’hi esmenta una casa  (ipso manso qui est casale), que evidentment, no cal identificar, però tampoc descartar la identificació, amb un mas anterior en el mateix lloc de l’actual.

Desconeixem el tipus de producció en forma detallada, però actualment encara es conserven l’era, el molí d’oli, la premsa de raïm i els corrals, que ens indiquen quatre característiques diferents de la producció. A més, essent el mas prop de la riera i amb fonts abundoses dins el mateix predi, podem suposar que hi havia horta i arbres fruiters. El document del 970 parla de vinyes i arbres (s’entén, fruiters), i sabem que 1829 can Molins tenia cirerers. De corrals, no tenien solament els del mas (on el 1651 fou enterrada la muller de Jaume Molins, que morí empestada i, doncs, no pogué ser enterrada al cementiri parroquial), sinó que en tenien a d’altres llocs de Sant Climent i Viladecans, si més no durant els segles XVII i XVIII.

Els Molins, documentats a Sant Climent ja el 1587, ocupaven el mas durant la guerra dels segadors (com ens aclareix l’esdeveniment luctuós del 1651 ja esmentat), i el 1675 Pau Molins signa amb l’abat de Sant Cugat un pacte de precari (o nova laudatione) que devia ser, doncs, una renovació o reconeixement de contracte. La impressió que ens fan els documents d’aquest període és que a aquesta data seguí una època llarga de prosperitat econòmica, que s’estroncà, i fins potser es convertí en recessió negativa, cap als darrers decennis dels segle XVIII. I és en aquest llarg espai de cent anys que es bastiren les diferents dependències de l’actual masia, com ens corroboren les inscripcions dels edificis.

I l’opus spicatum?   Correspon a una masia anterior. El contracte de precari de 1675 s’estén sobre el mas Molins, “vocatum olim mas Deulofeu”. Aquesta família que precedeix, doncs, als Molins, la tenim documentada a Sant Climent a partir de 1391, i el 1459 el monestir de Sant Cugat els atorga un contracte d’establiment en aquest mas. Això ens fa recular, doncs, 200 anys la història de Can Molins.

Fins aquí els fets comprovats. Però, com ja hem dit, tot i que ara entrem en el camp de la hipòtesi, la masia del mas d’en Pere Català, del document de 1391, podria molt ben ser al mateix lloc que la masia Deulofeu-Molins. Les circumstàncies de ser a la mateixa partida (el topònim s’Abadal es prou clar), ser propietat del mateix monestir de Sant Cugat, i pagar un cens exactament igual, tant en la quantitat com en les altres característiques, com el dels Deulofeu i els Molins, ens ho fan creure així. A manca d’un especialista, nosaltres no podem datar aquest opus spicatum amb precisió, i només podem situar-lo entre el 970 i el 1675, però amb la tendència a situar-lo entre “ipso manso qui est casale” existent ja el 970 i el mas Català del 1291.

Fins aquí el passat. Però el present i el futur no podem oblidar-los  i n’hem de parlar, si no volem tallar les arrels que ens uneixen amb aquest passat i si no volem convertir la història en un simple i banal passatemps intel·lectual  d’erudits.

Can Molins té encara un mobiliari i una distribució interior (cuina, menjador, dormitoris,...) i exterior (era, capella, edificis annexos, àdhuc un forn per a fer material de la construcció –suposem que només per a l’ús particular en moments oportuns-) d’una gran dignitat i un interès considerable. No és una casa senyorial, sinó simplement la d’una família pagesa benestant que en algun moment s’acosta al concepte de pagesos acabalats. La masia es troba en un estat  de conservació perfecte, i no caldria fer-hi gairebé res en cas d’una adaptació per a museu, etc.

L’arxiu familiar és extraordinari com a arxiu particular. Els documents originals més antics reculen fins a la segona meitat del segle XV, i, en còpies notarials del XVIII, hi trobem una sèrie de l’any 1391, que ens ofereix l’informació de fets esdevinguts al llarg d’aquest segle, el més antic dels quals és de 1311. Conté no solament documents relacionats amb la història dels Molins i del Mas, sinó aportacions externes i que a vegades sobten, com la sèrie que descriu any rera any, durant una seixantena, les eleccions d’una institució pública de l’Hospitalet de Llobregat del segle XVII, o els que ens parlen dels conflictes socials a Sant Climent i a Viladecans dels segles XVII i XVIII. Ja amb caràcter privat –per entrellaçaments d’interessos familiars- conté documentació que interessa a la història de Gavà dels segles XVI i XVII, la de Viladecans dels XVII i XVIII. Les de Sant Vicenç del Horts i de Vallirana del XVIII, la de Sant Boi del XVIII i XIX, i, no cal dir-ho, la de Barcelona. Però també supera els límits de la història local i comarcal, amb una sèrie del 1391, valuosos per a l’estudi de la castellania de l’Eramprunyà, i concretament de la família dels poetes March, o bé el feix, voluminós, interessant i apassionant, del plet social o lluita de classes entre la noblesa terratinent decadent – en aquest cas el baró de Cervelló i Sant Vicenç- i la pagesia que se sent lliure dels segle XVIII, en aquest cas tot un poble sencer, gairebé la totalitat dels pagesos de Sant Climent.

Considerem que la masia –amb totes les seves dependències annexes- s’ha de salvar. Podria ser adaptada per a museu de la pagesia (eines, mobiliari, costums, amb un centre d’estudis especialitzats en aquest tema) o quelcom semblant. La bellesa i la tranquil·litat dels encontorns, així com la proximitat i les bones comunicacions amb Barcelona podrien incrementar-ne l’aprofitament pedagògic. Aquesta solució cobriria un dels buits més terribles que patim la comarca del Baix Llobregat, tan destrossada per l’especulació i la ignorància i tan necessitada de museus i centres culturals que permeti als actuals baixllobregatins d’establir un contacte amb les nostres arrels humanes i històriques.

També considerem que la masia no es pot salvar ella tota sola. Caldria salvar els encontorns i el predi, versemblantment mil·lenari, de 100 mojades ja esmentat, podria constituir una unitat a conservar com a parc natural (dels quals, també, el Baix Llobregat n’està extremadament necessitat), que podria mantenir els conreus actuals, o adaptar una part d’aquestes mojades a la investigació agrícola –agricultura biològica, agricultura especialitzada, agricultura tradicional i històrica de la comarca, ets, etc. Aquestes propostes són un ideal i una necessitat per a Catalunya, però encara més per a la nostra comarca, i el terme de Sant Climent i la masia i el mas de Can Molins ofereixen unes característiques i unes condicions immillorables perquè aquest ideal i aquesta necessitat es converteixin en realitat amb poca despesa de treball i diners.

Sant Climent de Llobregat, novembre de 1984.

Jordi Moners i Sinyol.

Primavera Cultural de + de 1000. Tricentenari 1714 / 2014

Durant el darrer mes hem portat a terme la Primavera Cultural de + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat, que he,m volgut emmarcar dins dels actes de commemoració del tricentenari 1714 - 2014.
ns han acompanyat en els actes que hem portat a terme unes quatre-centes que han pogut gaudir de conferències, concerts i recitals que han omplert Sant Climent de cultura.

El programa ha estat el següent;

Activitats de la Primavera Cultural

Tricentenari 1714-2014:

· Dissabte, 26 d'abril,

                a l'Esplai, a les 7 del vespre,

Presentació de "VÈNCER O MORIR", documental sobre els voluntaris i combatents catalans en la Guerra de Successió.

                a càrrec de  Miquelets de Catalunya 

             

La gent dels Miquelets ens van explicar com estaven formats els cossos militars catalans de la guerra de Successió i com entraven en combat. ens van passar un reportatge del seu ensinistrament. Un acte que va durar més de dues hores i la gent continuava preguntant!

                

· Dissabte, 3 de maig,

                al Casal de Cultura, a 2/4 de 10 del vespre,

             EN VEU ALTA:

Llúcia Vives i Carles Beltran, cançons

Preu: 3 €

El primer acte de + de 1000 dedicat a la música i que va saber transformar el Casal de Cultura en un petit cabaret, amb un ambient màgic. La Llúcia i el Carles ens van transportar amb la seva música i el públic en  va gaudir d'una manera molt especial.

· Divendres, 9 de maig,

                al Casal de Cultura, a 2/4 de 9 del vespre,

             Presentacuó del llibre “SALVADOR PUIG ANTICH, CAS OBERT”

Amb el seu autor Jordi Panyella i la Immaculada i la Montse,  germanes de’n Salvador i del Doctor Joaquim, metge de Sant Climent a començament dels anys 70. 

Aquest va ser un acte molt emotiu. Abans de començar la gent es parava amb les germanes del Salvador al carrer i s'emocionava abraçant-les. La presentació del llibre va tenir diverses sorpreses que, fins i tot, l'autor descobria. La gent amb la pell de gallina en la sala dels baixos del Casal plena de gom a gom. 

             

               

· Dissabte, 17 de maig,

                al Museu d'Eines del Pagès, a  2/4 de 10 del  vespre,

                        Poesia al Museu: Dia Internacional del Museus

300 anys de  Poesia i Música catalanes

Un acte molt emotiu, també. Estava enfocada a agrair, reivindicar  i revaloritzar el treball que van portar a terme fa 30 anys la gent que va aixecar el Museu d'Eines del Pagès de Sant Climent. Ens acompanyava el Miquel Uceda a l'acordió i es va crear un ambient molt especial que amb algunes de les poesies aconseguia arribar al cor de tots els que ens acompanyaven. L'estona del cremat que vam compartir al finalitzar no tenia pressa i la gent ens va acompanyar fins gairebé la una de la matinada.

             Totes les activitats estaven organitzades per  + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat,

               amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, que ens ha deixat les instal·lacions

Moltes gràcies a tots els que ens heu acompanyat i heu compartit amb nosaltres aquest vespres plens de cultura, emoció i amor al nostre poble. 

@orgullosos de ser de santcliment .

LES AVENTURES DEL CAVALLER RECOSIND D'ALMAFAR

El proper dissabte dia 23 de novembre, dia de la Festa Major de Sant Climent, des de + de 1000 Històries de Sant Climent, hem organitzat una passejada per a nens per la història del nostre poble, tot explicant "LES AVENTURES DEL CAVALLER RECOSIND D'ALMAFAR". Si voleu que els vostres fills coneguin una mica d'història del nostre poble d'una manera divertida, no us ho perdeu: 

Dissabte 23, de novembre, a partir de 2/4 de 6 de la tarda a la Plaça de la Vila!

VISITA A LA BARCELONA ROMANA I + ACTIVITATS

Ja hem omplert l'autocar per a fer la visita a la Barcelona Romana. Gràcies per la vostra participació!.

 

Pel que fa a les activitats que estem organitzant, us volem recordar que el proper dissabte dia 23 de novembre, per celebrar la Festa Major, els de + de 1000, hem organitzat una passejada històrica per a nens on explicarem el conte de "LES AVENTURES DE RECOSIND, CAVALLER D'ALMAFAR". Començarem a  2/4 de 6 de la tarda a la Plaça.

Aprofitem per fer memòria de que el dissabte 14 de desembre també tenim previst fer un acte on parlarem i mostrarem fotografies del món de la Festa en el nostre poble i realitzarem la presentació del Calendari Climentó de 2014 de + de 1000. En el mateix acte el podreu comprar.

 

De cara a la propera primavera, estem preparant una visita guiada al Castell d'Eramprunyà amb la col.laboració de la Unió Muntanyenca d'Eramprunyà, de Gavà. Ja us anirem informant d'aquesta i de les properes activitats que estem organitzant de cara al 2014.

 

Que tingueu una bona Festa Major de Sant Climent!

VIa. Trobada d'Estudiosos i Centres d'estudi d'eramprunyà

Amb el títol de "L'Eramprunya Territori de Frontera" s'ha portat a terme a Sant Boi la VIa. Trobada d'Eramprunyà. Un dels temes centrals que hem tractat ha estat el de la localització de la Torre d'Almafar tan lligada a Sant Climent. Us enviem el bloc de la Trobada on podeu llegir totes les ponències:

http://vitrobadaeramprunya.blogspot.com.es/p/blog-page_3823.html



A continuació podeu llegir el resum de les ponències.

Resum de les ponències VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà. “Territori de Frontera a l'Alta Edat Mitjana”.

Sant Boi de Llobregat

Museu de Sant Boi de Llobregat

1 SANT BOI DE LLOBREGAT

Sant Boi, terra de frontera (segles (VIII-XI)
Ponent: Mª Lledó Barreda i Casanova (Museu de Sant Boi)

Sant Boi, és un exemple de centre urbà actual amb origen en una vil·la alt-imperial, que es cristianitza durant l’Antiguitat Tardana i que esdevé nucli parroquial entre els segles VIII o els primers segles medievals, perdurant fins als nostres dies.


2 GAVÀ - Amics del Museu de Gavà

El terme d’Eramprunyà, entre la conquesta i la revolta feudal. Una visió actualitzada
Ponent: Josep Campmany Guillot

Fa onze anys, en el marc de les jornades Gavà Mil Anys, amb les que l’Associació d’Amics del Museu va commemorar el mil·lenari del text conservat més antic on apareixia el nom de la ciutat, es va publicar un article que tractava sobre l’organització i estructura territorial del terme d’Eramprunyà en els seus orígens.
Onze anys després, fem una revisió general de l’estat de la qüestió, com era, com s’estructurà i com
evolucionà el terme d’Eramprunyà durant els primer cent anys. Parlarem també d’Almafar i la seva ubicació, i de com va evolucionar l’edifici del castell fins a la plena edat mitjana.


3 GAVÀ - Centre d’Estudis de Gavà

Dones a Eramprunyà al segle X
Ponent: Josep Campmany Guillot

Al voltant de l'any mil, la documentació catalana de l'Alta Edat Mitjana sorprèn per l’elevada «tonalitat femenina» que transpira. Tant en l’àmbit econòmic com en el polític, la dona juga un paper de primer ordre, i pren decisions nombroses i importants. En aquesta ponència extraurem de la documentació d’Eramprunyà de fa mil anys alguns exemples sobre quatre dones que van tenir el seu paper en aquella societat de frontera. La documentació és escassa, i per tant només podem entrellucar, ni que sigui breument, alguns moments en la seva vida: Ermengarda, Savilo, Saborella i Avizanna. El món que se’ns revela és extraordinàriament suggerent.


4 SANT CLIMENT DE LLOBREGAT - + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

El Testament de Recosind d’Almafar
Ponent: Jaume Vendrell i Condeminas

El testament de Recosind, testimoniat i jurat per els seus marmessors i hereus davant el bisbe Ot i
un grup de sacerdots i de monjos del monestir de Sant Cugat, a l’altar de l’església de Sant Climent,
és un exemple de la importància d’aquest tipus de documents utilitzats com a fonts per als estudis medievals.
Tot i que a l’Alta Edat Mitjana el seu nombre és més reduït que en els segles posteriors, la seva utilització ens ajuda molt a acostar-nos a la vida quotidiana de l’època en que van ser escrits. Ens trobem amb documents avorrits, plens de formalismes, però carregats de detalls que ens ajuden a identificar la forma de vida dels seus protagonistes: pagesos amb terres pròpies o amb terres d’un senyor, que hi planten, quin tipus de ramaderia tenen, les seves relacions familiars i socials, els objectes que utilitzen i a que donen importància.


5 BEGUES - Centre d’Estudis Beguetans

Comunicacions medievals en una terra de frontera: els camins ramaders a Begues
Xavier Parellada Viladoms

Els camins ramaders han estat durant més de mil anys una de les principals vies de comunicació i d’intercanvi cultural entre els habitants de les pastures estivals dels Pirineus i els de les pastures hivernals del Garraf-Penedès, entre els del comptat pirinenc de Ripoll i els de les terres de frontera d’Eramprunyà. La llei de vies pecuàries estableix que els camins ramaders “són bens de domini públic de les Comunitats Autònomes, i en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables”, però mentre no estiguin classificats no tenen protecció real. Correspon a la Generalitat classificar-los amb caràcter d’urgència, cosa que pot fer a sol·licitud d’ajuntaments, entitats o particulars. La llei admet també usos alternatius compatibles com els culturals. El CEB ha presentat una sol·licitud al DAAM acompanyada d’un document amb els resultats de la recerca i entrevistes fetes amb la finalitat de recollir la informació oral sobre el seu traçat abans de que no es
perdi.


6 VILADECANS - Grup Tres Torres de Viladecans

Buramànding Kinte, una altra frontera
Ponent: Andreu Comellas

Aquesta és una proposta una mica sorprenent. De fet, la nostra pretensió era aturar-nos a veure el procés que ha anat seguint el lloc més evidentment fronterer que tenim a Viladecans, un lloc habitat des de l’època romana fins a la conquesta àrab i que després esdevé l’actual ermita de la Mare de Déu de Sales. Les circumstàncies de la vida, tanmateix, han impedit de preparar el treball. Però, a canvi, us oferim una alternativa que segur que us resultarà interessant. Anirem a una altra frontera, la que separa els països del Nord dels països del Sud, i us explicarem la història del que segurament és el primer africà negre que va venir a la nostra ciutat. Va ser l’any 1979. Des del cor de l’Àfrica, vés a saber com, va venir a parar a l’Ajuntament de Viladecans. I d’allà, una frontera i una altra, fins a perdre-se’n el rastre.


7 VILADECANS

Revisió d’algunes troballes arqueològiques altmedievals a Viladecans
Ponents: Juana Maria Huélamo Gabaldón i Josep Maria Solias Arís (Museu de Viladecans)

Al terme de Viladecans, són diverses les restes d’època altmedieval que han perviscut fins als nostres dies. Des de l’any 1981, l’arqueologia ha vingut aportant dades aïllades que ajuden a comprendre una etapa força desconeguda de la història de l’actual territori de Viladecans, que s’estén a l’extrem nord-est de la Baronia de l’Eramprunyà. Es revisen aquí, amb deteniment, algunes de les troballes d’aquesta època que es van exhumar en diverses campanyes de treball arqueològic d’alguns dels jaciments excavats a la ciutat. Aquest
treball no és sinó una presentació, des del Museu de Viladecans, de l’estat de la qüestió.


8 VILADECANS

La col·lecció de pergamins conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans
Ponents: Antònia Altamirano Cardoso, Xavier Calderé i Bel, Àngels González Vera i Manuel

Luengo Carrasco (Arxiu Municipal de Viladecans – Ajuntament de Viladecans) L’Arxiu Municipal de Viladecans custodia un valuós patrimoni documental, gran part del qual es va generar a partir dels afers polític i de les funcions administratives creades des de la pròpia administració local, consolidada, a partir del segle XIX. Això no obstant, el mateix arxiu conserva altra documentació d’associacions o d’entitats o de
caràcter patrimonial i personal, la qual ha ingressat, al llarg dels anys, a partir de diverses vies. Entre ella destaca la donació de tres pergamins realitzada pel senyor Josep Cabaní, l’any 1958 i, dos, pel investigador local, senyor Josep Eixarch, l’any 1985. Aquest petit fons es va complementar amb l’adquisició de dos pergamins mes, en dates posteriors. La col·lecció factícia de pergamins, reunida per l’Arxiu Municipal, agrupa alguns documents significatius de la nostra història local, la majoria centrada en l’època medieval. I, malgrat que la cronologia dels pergamins sobrepassa l’àmbit temporal de la Trobada, des de l’Arxiu Municipal s’ha cregut convenient aportar aquest coneixement per fer-los més accessibles a investigadors i estudiosos de la nostra comarca.


9 VILADECANS

Les pintures de Santa Maria de Sales
Ponent: Manuel Luengo Carrasco. Cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans

Santa Maria de Sales és una petita església romànica del segle XII – situada a tocar del Cementiri Municipal de Viladecans -, amb nau coberta amb volta de canó capçada per un absis poligonal amb volta de creuaria, d’estil gòtic i porxada del segle XVII, que en el seu interior alberga tot un seguit de pintures murals que fan de la mateixa un element rellevant no només per la nostra ciutat sinó arreu de Catalunya. La darrera fase de restauració i consolidació de l’ermita executada pel servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL-DIBA) ha posat al descobert unes pintures del primer gòtic – segle XIII - de caràcter excepcional.  Malgrat que supera l’àmbit cronològic de la Trobada, hem cregut que no podíem deixar passar l’oportunitat de mostrat als estudiosos de la contrada la singularitat de les mateixes així com l’audiovisual – produït pel SPAL-DIBA - que explica l’evolució arquitectònica de l’ermita i la reconstrucció de les pintures.


10 VILADECANS

La toponímia altmedieval de Viladecans fins a la consolidació del feudalisme (segles VI-1092):
els noms pretèrits
Ponent: Josep Lluís Gallardo i Sedano (Oficina de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans).

La toponímia és com una xarxa d’informació antiga que ens permet endinsar-nos en el coneixement d’altres temps. Conté informació diversa, sovint explícita quan ens dóna un nom del propietari d’un terreny, d’altra no tan clara, quan ens permet conèixer alguna activitat periclitada, o, fins i tot, noms més críptics i que ens cal contrastar, de difícil significat o estranys..., però, fins i tot en aquests casos, al capdavall, la informació és complementària i única i ens permetrà, sens dubte, anar col·locant les peces del puzle de la història. La toponímia de Viladecans conté més d’un miler de noms, abraça des del segle X fins a l’actualitat. Els noms de lloc referenciats abracen des del 950 fins al 1092. N’hi ha de preromans, llatins, germànics, andalusins i catalans, gairebé una cinquantena de topònims altmedievals.Aquesta aportació pretén donar a conèixer aquells noms de la toponímia històrica més reculats,
alguns dels quals, encara, són ben vius.


11 CASTELLDEFELS

Carlemany a Castelldefels
Ponent: Javier Clemente Hernández

Una antiga talla de la Verge i el Nen acompanyà al llarg dels segles la vida religiosa dels ciutadans de Castelldefels. Es tractava d’una imatge romànica l’origen de la qual ve explicat per una llegenda. Hauria estat Carlemany qui, obeint l’encàrrec fet pel papa Adrià II, l’hagués portada fins a Castelldefels. El mateix emperador hauria estat el fundador de la primera església de la contrada. Aquesta tradició ha estat recollida per diversos autors i ha tingut certa divulgació popular, entre altres motius, per trobar-se en la lletra dels “Goigs de la portentosa, prodigiosa i miraculosa imatge de la Mare de Déu de la Salut”. A més, forma part de l’imaginari col·lectiu dels castelldefelencs des de la segona meitat del segle XX per haver-se evocat en una pintura del temple parroquial.

12 GAVÀ

Orígens històrics i literaris d’Ausiàs March a la Baronia de l’Eramprunyà
Ponent: Jaume Alavedra i Regàs

La Baixa Edat Mitjana consolida el poder comtal en conselleria i ajuntaments. El nostre objectiu cerca l’aproximació a elits locals del segle XIV, especialment dels orígens de la família March, arrelada a la Baronia de l’Eramprunyà, en codi hermenèutic genealògic com “període cultural”. La Baronia remunta al XI, conforma jurisdicció agrària. Pere March l’adquireix en 1323. La senyoria es del 1327, i la castlania, del 1337. En cultura, els estaments proporcionaven organització; el comerç, renovació. Castells, feus i cases pairals es compraren en tostemps per subinfeudacions o vassallatges de barons o magnats (comtes, vescomtes senyorials; i varvasors, vassallatges).El model poètic Tolosà no triomfà; tampoc les florals; però motivaren didàctiques, com Llibre de concordances, de Jaume March; i Torsimany, de Lluís d'Averçó.
La personalitat d’Ausiàs March fou innovadora, genuïna i prolífica, sent el primer vernacle. Deixa un centenar de poemes. Hom ha dit: “acaba sent un únic poema”. Fa present el jo personal i la pròpia vida aristotèlicament.  En conclusió, la Baronia fou propietat agrària dels senyors March, també dels valencians Albalat. Família de poetes, desembocà en la gran figura de l’Ausiàs.


13 SANT BOI DE LLOBREGAT

Roc Benviure: un personatge fictici que ens fa reviure la Torre Benviure del s. X
Ponent: Xavier Sánchez i Torres

 Roc de Benviure és un guerrer que es va quedar atrapat en el segle X, fa 1000 anys que el seu senyor li va dir que no es moguès de la Torre Benviure i fins avui encara no es creu que la frontera de la Marca Hispànica ja no existeix.  Es tracta d'una visita teatralitzada on explica als seus visitants ens – cada primer diumenge de mes – perquè es va construir aquesta torre, quines armes hi guardava, quins reis catalans la van visitar, per on passava l'antic Camí Ral i moltes coses més… La promoció d'aquesta activitat és exclusivament a través de les xarxes socials, on el mateix Roc Benviure participa amb un perfil de Facebook. Prop de 2000 persones ja han visitat la Torre Benviure de la mà del Roc.


14 EL PRAT DE LLOBREGAT

Formació del Delta del Llobregat
Ponent: Joan Lluís Ferret

En aquesta comunicació aportem noves dades a l’estudi del procés de formació del Delta. En conèixer millor el relleu i la composició dels estrats del delta emergit ens ha permès diferenciar dos models de creixement del delta, el occidental (aportació de sorres per la deriva marítima NW-SW), i l’oriental (aportació de sediments de 5 lleres del riu, creant a les desembocadures barres). En crear corbes de nivell amb una precisió d’un metre, conèixer la situació de les lleres ocupades pel riu Llobregat i la seva datació, junt amb la informació històrica ens ha permès dibuixar el progrés de les línies de costa durant els vint segles de formació del Delta.

La situació del català a les escoles de les Illes i del País Valencià

Us convidem a participar en la xerrada d'aquest divendres 

dia 25 d'octubre

a dos quarts de deu del vespre

al Casal de Cultura de Sant Climent de Llobregat

per finalitzar els actes del Correllengua d'enguany !